Un any després

Després d'un any sense escriure, he decidit tornar al blog per poder contar-vos les coses que, al meu parer, són interessants, curioses, boniques...en fi, tot allò que em vinga bé de contar. Durant aquests darrers dotze mesos han passat tantes coses que no sabria per on començar, però com diria la saviesa popular, començaré pel principi. L'any passat em trobava treballant a Albatera; allí vaig fer una substitució al llarg de tot el curs acadèmic 07-08, que acabà just la vespra de les oposicions. Les oposicions em van permetre canviar d'ambient i també d'ànim, perquè tot i que no vaig guanyar la plaça, vaig aprovar amb quasi un huit, nota que no m'esperava ni de lluny (pensava suspendre, la veritat). Tot molt bé, massa i tot. Vingueren les vacances i de nou, un curs per encetar, en aquesta ocasió una vacant a l'IES Paco Mollà a Petrer. A cinc minuts de ma casa, el centre és un lloc on he trobat bons alumnes, i també bons companys amb els quals he compartir moments de camaraderia molt intensos.

A banda d'un canvi quant al lloc de treball, que no de treball, també hi ha hagut un canvi en la qualitat de vida. Sí, perquè el fet de no agafar cotxe i fer 106 quilòmetres diaris és un aspecte a considerar: menys estrés i tensió, dormir millor, caminar un poc més...en definitiva, tot ha millorat considerablement. I amb això també hi ha hagut un increment en l'interés per participar en altres projectes diferents a les oposicions com són cursos (tàndems lingüístics, comentaris de textos), trobades d'escoles en valencià (a l'abril del 2009) i actes culturals diversos.

Qui no haja llegit les entrades anteriors, i sí que llija aquesta entrada pensarà que aquest blog és un instrument de propaganda personal, però realment és la primera vegada que parle de les coses que faig, tot i que de les que pense, ja n'he parlat anteriorment. Si escric aquestes coses és per posar al dia aquelles persones que, després de molt de temps sense saber de mi (antics alumnes i amics dispersos), entren esporàdicament en aquest blog. També és una manera de dir-vos que han passat tantes coses i tan intenses que han fet que el meu temps el dedicara a afers diferents i allunyats de la blogosfera.

Ara, però, voldria reprendre el fil de la "rambla" dels baladres que vaig deixar penjant farà un any amb l'entrada "Carnestoltes". Espere que, ara que he trobat un poc de tranquil·litat professional i personal, puga dedicar un poc del meu temps a aquest raconet de la xarxa i escriure-hi coses que us resulten agradoses i interessants, coses que us distraguen del tràfec diari del treball, coses que us acompanyen en la soledat, cosetes menudes que, com els baladres en la fosca, us facen oblidar les penes i els problemes de cada dia.