De moment no estaré per ací

Sembla del tot incongruent aquest títol, sobretot pensant que l'hauria d'haver posat ja fa temps, perquè fa temps que no estic per ací. He de reconéixer que no tinc la qualitat bàsica per fer un bloc: la constància. Però també és perquè no sempre puc entrar en internet, coses de la xarxa i de la meua disponibilitat a casa...no faré promeses del tipus "este estiu, m'hi pose, de veres". No, definitivament no, perquè no sé què faré al llarg d'aquest estiu calorós que se'ns presenta.

Trobe que unes dos o tres setmanes deuen ser les que estaré sense sang al cos, sense poder dormir...ja sabeu: les opos. Espere estar tranquil·la en el moment decisiu d'escriure el tema, llegir-lo i exposar la programació didàctica. Per cert, a pesar del poc de temps que queda, hi ha hagut una sèrie de persones que estan al meu costat de manera presencial i no presencial. Em referisc, evidentment, a la meua família (que han d'aguantar la meua mala llet "còsmica", hehehe), als meus amics i al meu amor. Tots, des de qualsevol racó i de qualsevol manera, m'ajudeu amb les vostres idees i suggerències en la realització de la programació didàctica. També amb els vostres ànims a través del facebook i missatges per correu. Gràcies de cor, gràcies corals (com diria Eugeni Reig, un altre solet de persona).

Ja ens veurem...

El dia de la Trobada

Des del mes de febrer estava ocupada en reunions per a la Trobada d'Escoles en Valencià, que enguany tocava organitzar a Petrer. Ens hem reunit setmanalment diversos docents del poble amb la intenció que el 26 d'abril del 2009 tot eixira a la perfecció. El nostre objectiu: fer una gran festa al voltant de la llengua.
Tot va eixir com teníem preparat, va fer molt bon dia (alguns pensaven que plouria), hi anà una munió de pares, xiquets i docents de tota la comarca, així com editors, titelles, grups de balls tradicionals, nanos i gegants, colles de dolçaina i tabalet...tot molt concorregut, divertit i en un ambient festiu inoblidable.
Fa quatre dies que va acabar la Trobada. Però per a mi encara no ha finalitzat la cosa. Queda, després de la ressaca, moltes coses per determinar, per discutir, per aclarir, per confirmar...queda deixar les coses arreglades per al poble que se n'encarregue l'any que ve.
Però, així i tot, per a mi l'any que ve suposarà també un treball continu, un esforç que no s'ha de deixar només per a l'organització de la trobada. Per a mi, la preocupació per la llengua no es limita a una festa (que suposa molt de treball i preocupació), sinó a tot un seguit d'actuacions i compromisos. Per això, ara que ha acabat la Trobada, a pesar que resten coses organitzatives a fer, hem de reflexionar sobre molts assumptes reviscolats aquestos últims dies:

1. La promoció de la llengua. He observat que tot el món vol participar en una festa tan bonica com la Trobada, però, en ocasions, la intenció només es limita a l'aspecte lúdic. Ja és un bon començament que la gent s'acoste a la nostra cultura, ni que siga per a passar un bon dia en família. Si la promoció de la nostra llengua es fera de manera continuada i des d'uns altres organismes (sobretot des de l'administració), segurament la Trobada no seria un acte excepcional en el desert cultural que ens envolta.

2. Rellevància als mitjans de comunicació. Aquest punt, molt lligat a l'anterior, pot estar molt debatut segons qui s'hi manifeste. Alguns pensem que no s'ha cobert l'acte com tocava, que no l'han promocionat tant ni amb la qualitat que molts desitjàvem: amb més espai en els mitjans de comunicació locals (premsa i ràdio, també la televisió) i en valencià. I dic en valencià perquè, tot i l'obvietat, la festa en si implica promoció lingüística, però no ha implicat (segons la lògica d'alguns treballadors d'aquests mitjans) un compromís cap a la llengua. Així ho podreu observar en els articles que s'han publicat en El carrer sobre la Trobada: una presència molt pobra de la nostra llengua, per no dir nul·la.

3. Necessitat d'unió. Diuen que la unió fa la força. Jo també ho pense, sobretot des que estic treballant a secundària. Si els mestres ens reunim cada sis anys per organitzar la Trobada i és en aquestes reunions quan posem en comú una sèrie de preocupacions i desitjos, convindria reduir el temps i ajuntar-nos de tant en tant, amb altres objectius: més presència del valencià, més actes per la llengua i més actes culturals en general.

Podríem posar uns quants punts més, però trobe que aquestos són els més rellevants. Si algú vol apuntar alguna cosa, si voleu dir la vostra, per favor, opineu, feu-vos sentir perquè necessitem idees. També necessitem crítiques, però que siguen constructives.

En fi, també us convide a entrar en el blog de la trobada. Entreu ací. Que gaudiu de la festa!

Tornem de les vacances

Falta poc per a tornar al treball després d'uns dies d'esbarjo i tranquil·litat. Hi ha qui pensa que nosaltres, els docents, tenim moltes vacances i tenim poca faena. Estic d'acord amb la primera afirmació, no amb la segona, però què n'hem de fer, doncs? Estem a punt d'encetar el tercer trimestre i m'imagine que deu ser breu però intens, molt i molt intens.

Voldria continuar escrivint més sovint en el blog, el problema és el temps i , de vegades, la inspiració o la imaginació...no sempre m'acompanyen.

Coses que he fet fins a la data de hui: plantar uns arbres, fer amics i amigues, treballar de valent, preparar esdeveniments culturals (trobada, presentació llibre, alguna excursió fortuïta per recordar) i alguna cosa més privada que em reserve (ehem).

Coses que em queden per fer: que arribe el dia de la trobada, fer les classes que em queden (amb les explicacions, correccions, activitats i exàmens...ufff!!), acabar el curs, fer uns pocs cursos per pujar el nivell de punts per a les opos i, és clar, les opos!! Ai, mare! Cametes, ajudeu-me!

Sé que en el tros que em queda per recórrer m'acompanyen moltes persones, persones estimades, amigues, amables...gràcies per no deixar-me de costat mai.

Cançons en català

Vegem si us agrada açò que acabe de fer. M'ho ha recomanat Oreto, una bona amiga i companya del treball.

Un any després

Després d'un any sense escriure, he decidit tornar al blog per poder contar-vos les coses que, al meu parer, són interessants, curioses, boniques...en fi, tot allò que em vinga bé de contar. Durant aquests darrers dotze mesos han passat tantes coses que no sabria per on començar, però com diria la saviesa popular, començaré pel principi. L'any passat em trobava treballant a Albatera; allí vaig fer una substitució al llarg de tot el curs acadèmic 07-08, que acabà just la vespra de les oposicions. Les oposicions em van permetre canviar d'ambient i també d'ànim, perquè tot i que no vaig guanyar la plaça, vaig aprovar amb quasi un huit, nota que no m'esperava ni de lluny (pensava suspendre, la veritat). Tot molt bé, massa i tot. Vingueren les vacances i de nou, un curs per encetar, en aquesta ocasió una vacant a l'IES Paco Mollà a Petrer. A cinc minuts de ma casa, el centre és un lloc on he trobat bons alumnes, i també bons companys amb els quals he compartir moments de camaraderia molt intensos.

A banda d'un canvi quant al lloc de treball, que no de treball, també hi ha hagut un canvi en la qualitat de vida. Sí, perquè el fet de no agafar cotxe i fer 106 quilòmetres diaris és un aspecte a considerar: menys estrés i tensió, dormir millor, caminar un poc més...en definitiva, tot ha millorat considerablement. I amb això també hi ha hagut un increment en l'interés per participar en altres projectes diferents a les oposicions com són cursos (tàndems lingüístics, comentaris de textos), trobades d'escoles en valencià (a l'abril del 2009) i actes culturals diversos.

Qui no haja llegit les entrades anteriors, i sí que llija aquesta entrada pensarà que aquest blog és un instrument de propaganda personal, però realment és la primera vegada que parle de les coses que faig, tot i que de les que pense, ja n'he parlat anteriorment. Si escric aquestes coses és per posar al dia aquelles persones que, després de molt de temps sense saber de mi (antics alumnes i amics dispersos), entren esporàdicament en aquest blog. També és una manera de dir-vos que han passat tantes coses i tan intenses que han fet que el meu temps el dedicara a afers diferents i allunyats de la blogosfera.

Ara, però, voldria reprendre el fil de la "rambla" dels baladres que vaig deixar penjant farà un any amb l'entrada "Carnestoltes". Espere que, ara que he trobat un poc de tranquil·litat professional i personal, puga dedicar un poc del meu temps a aquest raconet de la xarxa i escriure-hi coses que us resulten agradoses i interessants, coses que us distraguen del tràfec diari del treball, coses que us acompanyen en la soledat, cosetes menudes que, com els baladres en la fosca, us facen oblidar les penes i els problemes de cada dia.