Llocs meravellosos on viatjar

Hi ha llocs realment meravellosos on poder passar una estona agradable i tranquil·la. Se sol pensar que aquestos llocs que transmeten pau a través del paisatge es troben ben llunyans. Però realment no cal gastar-se molts diners per buscar un lloc paradisíac sinó tenir un poc de curiositat per conéixer el medi en què vivim. Així, al terme municipal de Petrer trobem llocs realment preciosos per poder passar una hora, un dia o, fins i tot, tota una temporada llarga.
El terme municipal de Petrer, de vora uns 105 km quadrats, és molt cridaner per la verdor especial que té, que contrasta amb uns altres termes municipals i amb el paisatge típic de les Valls del Vinalopó i amb les terres del sud en general.

Cal introduir internet a les escoles i als instituts

Ara com ara és molt important l'eina d'Internet per al coneixement humà, per a la transmissió de la saviesa i per poder comunicar-se les persones que tenen interés d'aprendre. És per això que a les escoles és fonamental introduir Internet com a ferramenta d'aprenentatge. Sembla ser, però, que la situació real de la que tots volem es troba molt llunyana: encara no hi ha accés a internet a les escoles per a tots els alumnes. Tal i com estan les coses es tracta d'un vertader desavantatge per als docents i per a l'alumnat perquè resten endarrerits del món i de la resta. Les TIC són fonamentals hui en dia.
Tot i això hi ha iniciatives que ajuden els docents perquè facen la seua faena amb les noves tecnologies. L'ensenyament a través de la xarxa faria la faena menys feixuga i tal volta entretinguda.

Els paratges de la pluja

D'uns dies ençà plou a bots i a barrals. I la veritat és que feia falta l'aigua. Jo la trobava a faltar i ara, que plou sense parar, em fa la sensació que no acabarà mai de caure. I és que ja ho cantava Raimon, "a aquest país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre.".
Però tots esperàvem la pluja que, desastrosament, cau entre barrancs secs i assedegats, s'enfila entre antics rierols de les rambles i s'esmuny entre els canyissars groguencs i tristos. Només se sent el so de la pluja mentre colpeja la terra seca dels paratges de Petrer. Suposem que els mateixos pseudomuntanyers que anaven a vore els fantàstics escenaris d'Astèrix i Obèlix, no eixiran a veure com cau la pluja. Que sobrats deuen estar!