Certificat del curs

Hola!

Si voleu un certificat d'assistència, heu d'anar a l'Oficina de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Petrer, que es troba a l'edifici del Teatre Cervantes, i demanar-la. Sabeu que teniu dret a aquest certificat aquelles persones que hagen assistit a un 75 % de les classes. També heu de saber que no és un certificat com els que expedix la universitat o qualsevol organisme amb determinades competències administratives i educatives, però és un paper que demostra que vau assistir, per si de cas us valguera en alguna entrevista de treball.

Redacció

Farà unes setmanes vaig dir que si hi havia alguna redacció interessant la publicaria en el blog, sempre amb el permís de l'autor o l'autora. En aquesta ocasió, transcriuré la redacció que, escrita per Óscar Pérez Olaso (company vostre), té per títol "Avantatges i inconvenients de treballar a casa". Espere que us agrade.

"Avantatges i inconvenients de treballar a casa"

A primera vista, el fet de treballar a casa pareix una bona idea. Però això és matisable. Deixant de banda una de les característiques principals d'aquesta modalitat de treball com és la llibertat que ens ofereix, la clau per a aprofitar i seguir còmode amb el treball fet a casa és aconseguir la manera de posar-hi límits. Ben sabut és que quan es treballa a casa no en fixem, de límits, d'una forma clara i precisa, i després vénen els aclaparaments, els treballs nocturns i les presses.

De fet, és una tasca molt difícil la de fixar els horaris de treball a casa. Si no aconseguim ser organitzats i planificar tot el nostre treball per endavant, ens arrisquem de patir jornades llargues de treball o, com a mínim, de tenir-ne aquesta sensació i, consegüentment, el treball que una vegada ens havia semblat molt atractiu es pot transformar en un treball molt estressant.

Cal, per tant, fer un acte d'introspecció i sondejar el nostre interior per a determinar si som prou organitzats com per a poder dur un treball a casa, ben remunerat i que no interferisca, fora del treball, en la nostra vida.

Dissertació de Susi

Paqui... m'havia compromés a parlar d'allò que per a mi és la “societat de la informació” i encara que tard, t'escric.

El terme apareix més o menys als anys 80 en un intent de posar nom a una etapa sense precedents resultat de circumstàncies com són: la integració inicialment en institucions i organismes oficials i privats amb ampli poder adquisitiu de les noves tecnologies creades i utilitzades als exèrcits i serveis d’intel·ligència dècades abans, el desenvolupament de la informàtica, la diversificació de l'ensenyança d'aquesta tècnica nova i el valor creixent que a països superdesenvolupats es va donant a la informació que comença a ser considerada com un bé tangible dins d'una empresa.

Segons el que he pogut recopilar d'aquest tema, a Espanya es comença a parlar a escala política de la “Societat de la Informació” als anys 80 amb el pla IDOC com un intent de posar en pràctica el nou concepte que les grans potències del món en eixe moment ja manejaven.

Bàsicament, la idea és que aprofitant Internet i les noves tecnologies, la informació fluïsca d'una forma natural i ètica per tot arreu, i que redunde en el benefici social, cultural i econòmic de l'anomenat “món mundial” (sense barreres de cap tipus).

La documentació que trobem a Internet sobre el tema és amplíssima perquè publiquen organismes, col·lectius o grups d'investigació especialitats tant a l’àmbit mundial (UNESCO), com a l’europeu o a l’espanyol, empreses públiques i privades (SOCINFO), i les administracions central (“Proyecto de ley de medidas de impulso de la sociedad de la infomación”), autonòmica (La comunitat valenciana desenvolupa el segon plan de modernización “Moderniza.com”) i local.

La meua pregunta és la següent, tenim un pla d'adaptació del nostre poble a la Societat de la Informació? Fluïx la informació de forma natural i moral a la nostra comunitat de tal forma que es rendibilitzen recursos, temps, etc. i existeix un pla d'adaptació del nostre poble a esta nova societat? Dins de quant temps el nostre poble es caracteritzarà per la seua “alfabetització informacional”??

Fins ací la meua qüestió, però és que tu, Paqui, m'has plantejat una altra, quant a la moralitat dels usos que es fan d'Internet per què si, d’una banda, el sentit i el concepte “d'alfatetització informacional” és eixe, d’una altra, encara hi ha gent que no sap fer una recerca d'informació a l'OPAC i sí coneix com s'aplega a formar part d'una xàrcia(xarxa) de pornografia, per exemple?? O per què es poden veure vídeos que han sigut gravats i publicats sense coneixement de les persones que hi apareixen i els quals atempten directament en contra de la seua intimitat??

El món de les olors

Ara mateix plou. De manera constant i silenciosa. Només puc percebre la pluja quan algun cotxe passa i les rodes freguen contra terra: aleshores el soroll m'indica una superfície humida i esvarosa. Hi ha una sensació de frescor molt bona, que deixa enrere les calors estiuenques dels darrers mesos.

Ens ha envaït la tardor...ha arribat la tardor, si ho diem bé. La pluja amera el carrer, acomiada l'estiu i també els records de les vacances, del temps lliure, de la calor... Per sort, la pluja no fa olor de terra ni tampoc ve acompanyada de la xafogor típica dels dies bascosos. L'aroma que ara mateix sent és la de casa, tot un conjunt d'essències màgiques i evocadores: el perfum del dinar de hui (el castellà "puchero", escudella), l'olor suau (però que augmentarà a mesura que tanquem les finestres i ens arribe el fred) d'alguna peça de fruita del temps i les flaires de les pastes, dels bescuits, de les tonyes i d'altres delícies del forn de mos pares.

Després d'enumerar els orígens de les sensacions olfactives que m'acompanyen a casa, em vénen al cap molts records i moltes sensacions agradables. Ara recorde molts moments baixant l'escala i ensumant croissants i magdalenes acabades de traure del forn. I tot seguit, una sensació molt plaent...deu ser perquè les aromes arrosseguen connotacions perdudes en el laberint de la memòria.

I què em dieu dels perfums de temps passats, però molt passats? Recordeu l'olor de l'escola i de l'esborrador de "Nata"? Sabríeu reproduir mentalment l'aroma del llapis quan se'n trencava la punta o la goma elàstica de jugar al pati? I la sentor de terra? Qui no ho recorda? Que bonic que és recordar-ho!

No obstant això, no podem viure contínuament de records, hem d'avançar. En el camí de la vida, malgrat les pèrdues, sempre ens acompanyen les olors, i unes altres coses, per descomptat. Però les aromes no ens abandonen, no ens demanen res a canvi de la seua presència, simplement assenyalen l'origen de la seua existència. Ni tan sols tenen en compte que hem oblidat sentors especials o que hi ha perfums que ni apreciem, perquè són quotidians i rutinaris. Deu ser que no notem la presència de flaires febles i subtils, tan avesats com estem a grans essències feixugues i obstensibles, que atabalen i ofeguen les narius dels perfumats i de qui passeja pel carrer, camina cap a l'oficina, viatja amb tren i obri la boca per a menjar una xulla de corder a la planxa quan li arriba l'olor de "Magnòlia imperial"...no totes les sentors són bones, ni en qualsevol moment.

Ja ha deixat de ploure, però continue pensant en l'olor fangosa dels tolls del descampat de fa vint anys, quan era menuda.