Fa tant de temps que no passava per ací, que dubtava si sabria escriure en el blog. Doncs ja he comprovat que no he oblidat les nocions bàsiques...
Farà dos mesos una xicona que conec des de fa molt de temps i que va ser alumna meua,Susi, avantatjada per cert, em va comentar que li agradaria tornar a llegir algun escrit meu en el blog. Per motius personals i de feina, m'he apartat del Baladres en la fosca, però no he dit mai que fos un adéu definitiu.
En l'entrada de hui apegaré un poema de Miquel Martí i Pol que Glòria Mengual ha penjat al Facebook...sembla que estic redescobrint aquest poeta, perquè fa poc també vaig llegir-ne un altre poema i em va meravellar...quines coses! Ara és internet l'eina que em retorna la il.lusió de retrobar-me amb la lírica, perduda en els anys d'institut.
EL CAMÍ QUE NO FAIG
Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.
Ara em perdo també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.
Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.
Miquel Martí i Pol
Per: Glòria Mengual Vime
Què us sembla el poema? Sols vull dir que m'ha encisat.
