dijous, 30 d’abril del 2009

El dia de la Trobada

Des del mes de febrer estava ocupada en reunions per a la Trobada d'Escoles en Valencià, que enguany tocava organitzar a Petrer. Ens hem reunit setmanalment diversos docents del poble amb la intenció que el 26 d'abril del 2009 tot eixira a la perfecció. El nostre objectiu: fer una gran festa al voltant de la llengua.
Tot va eixir com teníem preparat, va fer molt bon dia (alguns pensaven que plouria), hi anà una munió de pares, xiquets i docents de tota la comarca, així com editors, titelles, grups de balls tradicionals, nanos i gegants, colles de dolçaina i tabalet...tot molt concorregut, divertit i en un ambient festiu inoblidable.
Fa quatre dies que va acabar la Trobada. Però per a mi encara no ha finalitzat la cosa. Queda, després de la ressaca, moltes coses per determinar, per discutir, per aclarir, per confirmar...queda deixar les coses arreglades per al poble que se n'encarregue l'any que ve.
Però, així i tot, per a mi l'any que ve suposarà també un treball continu, un esforç que no s'ha de deixar només per a l'organització de la trobada. Per a mi, la preocupació per la llengua no es limita a una festa (que suposa molt de treball i preocupació), sinó a tot un seguit d'actuacions i compromisos. Per això, ara que ha acabat la Trobada, a pesar que resten coses organitzatives a fer, hem de reflexionar sobre molts assumptes reviscolats aquestos últims dies:

1. La promoció de la llengua. He observat que tot el món vol participar en una festa tan bonica com la Trobada, però, en ocasions, la intenció només es limita a l'aspecte lúdic. Ja és un bon començament que la gent s'acoste a la nostra cultura, ni que siga per a passar un bon dia en família. Si la promoció de la nostra llengua es fera de manera continuada i des d'uns altres organismes (sobretot des de l'administració), segurament la Trobada no seria un acte excepcional en el desert cultural que ens envolta.

2. Rellevància als mitjans de comunicació. Aquest punt, molt lligat a l'anterior, pot estar molt debatut segons qui s'hi manifeste. Alguns pensem que no s'ha cobert l'acte com tocava, que no l'han promocionat tant ni amb la qualitat que molts desitjàvem: amb més espai en els mitjans de comunicació locals (premsa i ràdio, també la televisió) i en valencià. I dic en valencià perquè, tot i l'obvietat, la festa en si implica promoció lingüística, però no ha implicat (segons la lògica d'alguns treballadors d'aquests mitjans) un compromís cap a la llengua. Així ho podreu observar en els articles que s'han publicat en El carrer sobre la Trobada: una presència molt pobra de la nostra llengua, per no dir nul·la.

3. Necessitat d'unió. Diuen que la unió fa la força. Jo també ho pense, sobretot des que estic treballant a secundària. Si els mestres ens reunim cada sis anys per organitzar la Trobada i és en aquestes reunions quan posem en comú una sèrie de preocupacions i desitjos, convindria reduir el temps i ajuntar-nos de tant en tant, amb altres objectius: més presència del valencià, més actes per la llengua i més actes culturals en general.

Podríem posar uns quants punts més, però trobe que aquestos són els més rellevants. Si algú vol apuntar alguna cosa, si voleu dir la vostra, per favor, opineu, feu-vos sentir perquè necessitem idees. També necessitem crítiques, però que siguen constructives.

En fi, també us convide a entrar en el blog de la trobada. Entreu ací. Que gaudiu de la festa!

divendres, 17 d’abril del 2009

Tornem de les vacances

Falta poc per a tornar al treball després d'uns dies d'esbarjo i tranquil·litat. Hi ha qui pensa que nosaltres, els docents, tenim moltes vacances i tenim poca faena. Estic d'acord amb la primera afirmació, no amb la segona, però què n'hem de fer, doncs? Estem a punt d'encetar el tercer trimestre i m'imagine que deu ser breu però intens, molt i molt intens.
Voldria continuar escrivint més sovint en el blog, el problema és el temps i , de vegades, la inspiració o la imaginació...no sempre m'acompanyen.
Coses que he fet fins a la data de hui: plantar uns arbres, fer amics i amigues, treballar de valent, preparar esdeveniments culturals (trobada, presentació llibre, alguna excursió fortuïta per recordar) i alguna cosa més privada que em reserve (ehem).
Coses que em queden per fer: que arribe el dia de la trobada, fer les classes que em queden (amb les explicacions, correccions, activitats i exàmens...ufff!!), acabar el curs, fer uns pocs cursos per pujar el nivell de punts per a les opos i, és clar, les opos!! Ai, mare! Cametes, ajudeu-me!
Sé que en el tros que em queda per recórrer m'acompanyen moltes persones, persones estimades, amigues, amables...gràcies per no deixar-me de costat mai.