Sembla del tot incongruent aquest títol, sobretot pensant que l'hauria d'haver posat ja fa temps, perquè fa temps que no estic per ací. He de reconéixer que no tinc la qualitat bàsica per fer un bloc: la constància. Però també és perquè no sempre puc entrar en internet, coses de la xarxa i de la meua disponibilitat a casa...no faré promeses del tipus "este estiu, m'hi pose, de veres". No, definitivament no, perquè no sé què faré al llarg d'aquest estiu calorós que se'ns presenta.
Trobe que unes dos o tres setmanes deuen ser les que estaré sense sang al cos, sense poder dormir...ja sabeu: les opos. Espere estar tranquil·la en el moment decisiu d'escriure el tema, llegir-lo i exposar la programació didàctica. Per cert, a pesar del poc de temps que queda, hi ha hagut una sèrie de persones que estan al meu costat de manera presencial i no presencial. Em referisc, evidentment, a la meua família (que han d'aguantar la meua mala llet "còsmica", hehehe), als meus amics i al meu amor. Tots, des de qualsevol racó i de qualsevol manera, m'ajudeu amb les vostres idees i suggerències en la realització de la programació didàctica. També amb els vostres ànims a través del facebook i missatges per correu. Gràcies de cor, gràcies corals (com diria Eugeni Reig, un altre solet de persona).
Ja ens veurem...
