Paqui... m'havia compromés a parlar d'allò que per a mi és la “societat de la informació” i encara que tard, t'escric.
El terme apareix més o menys als anys 80 en un intent de posar nom a una etapa sense precedents resultat de circumstàncies com són: la integració inicialment en institucions i organismes oficials i privats amb ampli poder adquisitiu de les noves tecnologies creades i utilitzades als exèrcits i serveis d’intel·ligència dècades abans, el desenvolupament de la informàtica, la diversificació de l'ensenyança d'aquesta tècnica nova i el valor creixent que a països superdesenvolupats es va donant a la informació que comença a ser considerada com un bé tangible dins d'una empresa.
Segons el que he pogut recopilar d'aquest tema, a Espanya es comença a parlar a escala política de la “Societat de la Informació” als anys 80 amb el pla IDOC com un intent de posar en pràctica el nou concepte que les grans potències del món en eixe moment ja manejaven.
Bàsicament, la idea és que aprofitant Internet i les noves tecnologies, la informació fluïsca d'una forma natural i ètica per tot arreu, i que redunde en el benefici social, cultural i econòmic de l'anomenat “món mundial” (sense barreres de cap tipus).
La documentació que trobem a Internet sobre el tema és amplíssima perquè publiquen organismes, col·lectius o grups d'investigació especialitats tant a l’àmbit mundial (UNESCO), com a l’europeu o a l’espanyol, empreses públiques i privades (SOCINFO), i les administracions central (“Proyecto de ley de medidas de impulso de la sociedad de la infomación”), autonòmica (La comunitat valenciana desenvolupa el segon plan de modernización “Moderniza.com”) i local.
La meua pregunta és la següent, tenim un pla d'adaptació del nostre poble a la Societat de la Informació? Fluïx la informació de forma natural i moral a la nostra comunitat de tal forma que es rendibilitzen recursos, temps, etc. i existeix un pla d'adaptació del nostre poble a esta nova societat? Dins de quant temps el nostre poble es caracteritzarà per la seua “alfabetització informacional”??
Fins ací la meua qüestió, però és que tu, Paqui, m'has plantejat una altra, quant a la moralitat dels usos que es fan d'Internet per què si, d’una banda, el sentit i el concepte “d'alfatetització informacional” és eixe, d’una altra, encara hi ha gent que no sap fer una recerca d'informació a l'OPAC i sí coneix com s'aplega a formar part d'una xàrcia(xarxa) de pornografia, per exemple?? O per què es poden veure vídeos que han sigut gravats i publicats sense coneixement de les persones que hi apareixen i els quals atempten directament en contra de la seua intimitat??
El terme apareix més o menys als anys 80 en un intent de posar nom a una etapa sense precedents resultat de circumstàncies com són: la integració inicialment en institucions i organismes oficials i privats amb ampli poder adquisitiu de les noves tecnologies creades i utilitzades als exèrcits i serveis d’intel·ligència dècades abans, el desenvolupament de la informàtica, la diversificació de l'ensenyança d'aquesta tècnica nova i el valor creixent que a països superdesenvolupats es va donant a la informació que comença a ser considerada com un bé tangible dins d'una empresa.
Segons el que he pogut recopilar d'aquest tema, a Espanya es comença a parlar a escala política de la “Societat de la Informació” als anys 80 amb el pla IDOC com un intent de posar en pràctica el nou concepte que les grans potències del món en eixe moment ja manejaven.
Bàsicament, la idea és que aprofitant Internet i les noves tecnologies, la informació fluïsca d'una forma natural i ètica per tot arreu, i que redunde en el benefici social, cultural i econòmic de l'anomenat “món mundial” (sense barreres de cap tipus).
La documentació que trobem a Internet sobre el tema és amplíssima perquè publiquen organismes, col·lectius o grups d'investigació especialitats tant a l’àmbit mundial (UNESCO), com a l’europeu o a l’espanyol, empreses públiques i privades (SOCINFO), i les administracions central (“Proyecto de ley de medidas de impulso de la sociedad de la infomación”), autonòmica (La comunitat valenciana desenvolupa el segon plan de modernización “Moderniza.com”) i local.
La meua pregunta és la següent, tenim un pla d'adaptació del nostre poble a la Societat de la Informació? Fluïx la informació de forma natural i moral a la nostra comunitat de tal forma que es rendibilitzen recursos, temps, etc. i existeix un pla d'adaptació del nostre poble a esta nova societat? Dins de quant temps el nostre poble es caracteritzarà per la seua “alfabetització informacional”??
Fins ací la meua qüestió, però és que tu, Paqui, m'has plantejat una altra, quant a la moralitat dels usos que es fan d'Internet per què si, d’una banda, el sentit i el concepte “d'alfatetització informacional” és eixe, d’una altra, encara hi ha gent que no sap fer una recerca d'informació a l'OPAC i sí coneix com s'aplega a formar part d'una xàrcia(xarxa) de pornografia, per exemple?? O per què es poden veure vídeos que han sigut gravats i publicats sense coneixement de les persones que hi apareixen i els quals atempten directament en contra de la seua intimitat??
7 comentaris:
Bon dia, Susi,
Certament ets una experta en el tema. Ni m'havia plantejat l'assumpte com l'has exposat. Ara entenc del tot el terme "societat de la informació" i és de veres: la informació fluïx de manera natural a través de diversos eixos i mitjans.
El que jo t'havia comentat era sobre l'assumpte més negre d'aquesta societat de la informació: podem saber de tot. Però també és cert que és molt trist que el poble (parle en general) no conega els camins per a arribar a determinada informació i continue en la ignorància de determinades coses i, en canvi, per a saber arribar a una pàgina web porno o penjar vídeos que atempten contra la llibertat i la privacitat de les persones, no s'esperen, els falta temps.
Supose que són els temps que corren i que ens fan córrer: interessar-se per aprendre és un valor que perd vitalitat, no està ben vist saber però sí que ho està fer mal als altres. En fi, qüestions ètiques que canvien.
Sobre la nostra localitat, què dir-te? Pensem que per tenir una pàgina web oficial i pública ja estem avançats. Jo crec que no. La societat de la informació, com ben has explicat, està al servei de les persones per a rendibilitzar temps i esforç, però el nostre cas no respon a eixe tipus...creeu que la pàgina web de l'Ajuntament pot agilitzar els tràmits burocràtics i administratius? Pot estar al dia en temes d'activitats culturals,però en altres temes què?
Llevat d'aquest web, la resta que coneixem, d'àmbit local, dubte que servisquen per a informar i optimitzar el temps; informaran, sí, però també busquen fer sang i l'escàndol, la tragèdia fàcil.
Per totes aquestes coses pense que el nostre poble no ha evolucionat.
Encara continuem pensant com fa vint anys (en alguns temes, és clar): que si tal ha fet tal cosa...que fort! quin escàndol! Que fulanica s'ha quedat prenyada, quina poca vergonya! Que l'altre dia es van pegar d'hòsties! Mira, tal s'ha comprat un pis, ja era hora, a vore si es casen o s'ajunten...perquè sí, en aquest lloc (en la nostra societat) arribats a unes edats, t'has de comprar casa, casar i parir. I després el problema és el preu de la casa,(que també), però no podem llogar, no podem viure a soles, no podem decidir no tenir fills? Per què no podem viure com vulguem?
Però tranquils: tenim internet instal·lat a casa, ara tothom té ordinador propi, sap enviar mails (abans correus electrònics), baixar-nos pel·lícules i cançons de l'emule i guardar-les al mp4. HEM EVOLUCIONAT, SENYORS! Ara bé, saber, el que és saber, sobre maneres de ser feliços intel·lectualment, això és de persones rares; nosaltres, amb això, amb el joguet ens conformem; pensar i crear, llegir i escriure no forma part dels nostres plans.
Susi, mentre no valorem unes altres coses, em pense que en este poble es conformaran amb les llumenetes de festes i els importarà un rave l'eficàcia administrativa i el desenvolupament de la societat de la informació. Per a què, si ja en tenem prou amb la gatxamiga i la telenovel·la? Ara, omplir-se la boca amb "la societat de la informació" sempre queda bé.
Que conste que qui siga feliç així és respectable, però que no s'enganye pensant que ha evolucionat i que viu millor que en qualsevol part del món.
Han passat 30 anys des que s'acomençà a "conceptualitzar el terme" i no cal, pense jo, esperar que a Petrer es deixe de parlar de l'embaràs de penal de la filla de la veïna, per valorar l'estat de la societat de la informació, quan contem segles des de la revolució industrial i encara lluitem per la paritat de salari entre homes i dones.
Ací es lligen publicacions locals, s'escolta la ràdio local, o es veu la televisió local. Tenint en compta que hi ha families que no tenen temps ni per a respirar perquè es passen el dia treballant, crec que fan els deures més o menys bé, no??. Els mitjans de comunicació incloent, ha hores d’ara Internet, hauríen de servir per allò que tothom pensa: COMUNICAR i fer de CANAL DE COMUNICACIÓ…
Sí que crec, per una banda, que la cosa pot (i ha de) millorar. Pareix, doncs, que l’Administració està pensant en ajudar a estes families a llevar-los temps d’algunes gestions administratives. És esto el que jo pense quan es parla de “Societat de la informació al nostre poble o a localitats amb circunstàncies i condicions com la nostra.
Dius que Petrer no ha canviat. Doncs bé, fa anys, parlant a classe d'ètica de la qualitat de la ensenyança fins a eixe moment, de la carència de valors morals en nosaltres mateixos, sobre la incipient i emergent tele-basura (que crec que està tocant fons i que hauria de tindre un present com la pròpia especulació immobiliària (a la baixa!!!), el professor ens va comentar que nosaltres sí que podíem canviar la societat, al menys contribuir activament pel canvi, únicament apagant eixa "tele-basura" i agarrant un bon llibre. Han passat deu anys des d'allò i pots veure que Petrer continua igual. Jo pense que no, perquè a mi em va fer canviar, per tant, com que jo també sóc Petrer, el poble sí que ha canviat.
També és generalitzat el valor que té el "boca a boca" com a canal d'informació. En quant de temps ha aconseguit algú que el seu enemic s'afonara en la misèria per un rumor malintencionat que s'ha estés pel poble com la pólvora dels Moros i Cristians?? Pots imaginar quin seria l'efecte si es parlara d'altres temes?? Per què tu o jo, o qualsevol que tinga una bona idea no pot fer el mateix amb eixe "boca a boca"?? Sincerament, crec que açò ja està passant... hauríem de donar-li temps al temps (creus que amb 30 anys serà suficient?).
Finalment, sí que crec que Petrer ha evolucionat. Hi ha gent de l'edat dels nostres pares a quins mai se'ls ha passat pel cap fer algun "pecat socialment mal vist" encara que l'hagen considerat injust. No obstant, no has sentit en la teua vida que estàs fent qualsevol cosa que pot ser condemnable per la teua veïna, per exemple?. Jo sí, i mantinc el cap ben alt. No he d'avergonyir-me dels meus actes si no estic perjudicant ningú. I si cap persona té cap dubte amb la meua moralitat o immoralitat que vinga i m'ho diga, jo s'ho explique. Em pareix molt bé que existisquen mitjans on la gent puga opinar de qualsevol cosa o persona PÚBLICA. Això sí, que'l signe. Si no es fa això, no considere res com a vàlid. Pot ser veritat, però no és ètic, ni just per allò que es critica o jutja. Doncs, les qüestions de la consideració que s'està donant a segon quin mitjà de comunicació d'ací o d'allà, amb poca o molta repercussió mediàtica, forma part de la societat que ens envolta, i si m'assegue a la taula en algú que no pense com jo, l'escolte, analitze el que m'està dient i després em defenc o no, depenent d'allò que m'haja pogut fer replantejar.
Les Festes del poble, la gatxamiga, el xocolate amb xurros, les begudes "esperitoses"... aconsegueixen un miracle a la societat actual: que ens veiem les cares a voltes, que la gent es barrege ací al poble, i qui sap? tal volta estigues al costat d'algú que tinga un poder de decisió o d'acció, o la capacitat de fer-se escoltar i li estem fent pensar amb les nostres idees, sense adonar-se. Al món, tal volta Internet siga el símbol més característic de la Societat de la Informació, pel contrari, tal volta siga la "ràdio macuto" a Petrer. Per a mi, serà suficient creure que el meu poble tinga un "pla d'acció", que sápiga escoltar-me quan necessite dir-li alguna cosa com a ciutadà i que em permeta (en paper o en zeros i uns) comunicar-me amb ell. En quin punt ens trobem??
Bon dia, Susi!
Veig que t'has llegit molt atentament l'escrit que vaig fer la setmana passada. Moltes gràcies per la teua atenció i per haver-me contestat.
Has rebatut punt per punt, tots els meus arguments, i m'has fet veure un altre punt de vista. El problema és que sóc molt negativa i sempre em quede amb la part més negra, pense que no hi ha solució per a moltes coses, però com dius tu, les coses canvien, potser més lentament del que ens agradaria.
Sobre el tema de la gatxamiga, t'he de dir que no estic en contra que la gent es reunisca i converse, és una bona manera de veure's les cares, però també ens veiem molt poc les cares: en moros i poc més. I no deu ser perquè tenim poques ocasions, no? les carasses, les festes de la Mare de Déu (marideu), esdeveniments culturals, i un llarg etcètera. No considere que les paelles i les gatxamigues no siguen importants, però en la mesura justa, perquè és molt trist veure gent que viu només per a eixes coses, com si fóra el més important del món (molt respectable) però després considera "xorrada" les coses culturals que es fan al poble, i que els qui hi van són "rars". Fan el blanc negre...i es pensen que són més avançats perquè no necessiten emigrar a uns altres països, com la "colla de gent que ve ací a delinquir", "que és morralla", "que fa por", i que en definitiva, segons ells, "molesta". He tingut alumnes estrangers i són els millors, amb diferència, quant a comportament i quant a interés per a aprendre. També en notes. Per tot això crec que, a pesar d'haver evolucionat, tenim un grup de població que encara es troba en un altre món (cosa respectable) però que mira la resta amb menyspreu. Eixa és la meua crítica. El remei? L'educació des de tots els àmbits i prompte, per favor. Cal inculcar valors, i després que oferisquen els joguets que vulguen, i que es fomente internet, però primer que tot és saber conviure, respectar-nos tots, estiguem o no d'acord amb les seues idees.
I sóc la primera que s'apunta a una gatxamiga. Així que, com ha eixit el tema, llance la proposta perquè algú s'encarregue d'organitzar-ne una després del curs i de l'examen. Val?
Jo, m'apunte també a la gaxamiga.
Cóm es tracta aquest tema dels valors al sistema educatiu??
En el sistema educatiu els valors es treballen de moltes maneres, supose, i dic supose perquè sóc molt novella en aquest complex món de l'ensenyament...l'educació i el sistema educatiu han d'anar més enllà de l'escola com a edifici, i centrar-se en l'escola com a sistema que engloba fills, pares, educadors i context cultural. Tots aquests eixos han d'anar ben units amb un únic objectiu: que l'individu siga independent i tinga les ferramentes per a ser-ho. Quines són aquestes ferramentes per a pensar per un mateix sense que ens puga afectar els prejudicis? A partir de l'alfabetisme actiu (perquè passiu és aquell que sap llegir i escriure però no en fa ús) podem aconseguir alguna cosa...però els prejudicis campen per tot arreu. Una cosa és segura: l'individu també ha de tenir interés per millorar, i açò ha d'estar fomentat per la "societat de l'educació". En aquest context entraria la "societat de la informació", perquè si l'individu no té interés, aquesta ferramenta de cerca i recerca s'utilitzarà segons les modes i les tendències, però no farà l'individu independent, sinó ans el contrari. I no aconseguirà, doncs, que millore com a individu.
No vull semblar ignorant, però, el sóc. Què vols que diga??
Jo estic molt d'arcord en tu en allò que dius sobre la "societat de l'educació". No obstant això, tinc la sensació que el concepte té massa que veure amb el de la "soc. de la info." i per tant, tampoc s'estan solucionant els problemes d'identitat i de valors de les noves generacions. (Sense mencionar que ja els nostres pares ens han comentat alguna volta que nosaltres formem part d'esta nova generació.
Has pensat en algun moment qué falta al sistema per a que prenga un canvi com el que estem comentant??
Hola!!
Disculpa si en la darrera intervenció em vaig esplaiar un poc de més o no vaig concretar les coses. Sobre la qüestió dels valors i què falta al sistema educatiu, et diré la meua opinió personal: hi ha una manca més o menys acusada (segons els llocs i els centres) de coordinació i relació entre pares, família i alumnes. I, sobretot, el sistema educatiu va al darrere de la societat, o és la sensació que em fa a mi: el món educatiu intenta adapatar-se als nous temps, però aquests són més ràpids. No és una crítica, ans al contrari, pense que els centres educatius (no tots, però) fan una faena impressionant per adaptar-se'n i han evolucionat moltíssim.
Però la qüestió s'ha de veure en conjunt, tot alhora, perquè així funciona la vida, al mateix temps, una altra cosa és que l'home necessite assimilar-la de manera seqüencial i lineal...
El problema de la pèrdua de valors rau en la societat mateix. I la societat en conjunt ha de lluitar per eradicar-lo, sempre que aquesta siga conscient del problema i el vulga resoldre.
Si un professor, o un pare, o fins i tot un alumne dóna exemple amb la seua conducta i la seua actitud, faran que alguna cosa canvie (això ho vas dir tu, i n'estic convençuda: hi ha canvi).
Però què fem d'aquelles persones que pensen que és una ximpleria defensar el medi ambient, per exemple, si el que importa és viure al màxim i tirar la brossa a la paperesa són coses "imbècils i inútils"? Què fem del qui pensa que pegar i usar la violència (en qualsevol de les seues formes)és llei de vida,i que el peix gran es menja el menut és vàlid?
He sentit comentaris així i hi ha gent que té aquestos punts de vista...no pretenc que pensen com jo, però amb eixos pensaments, en la majoria dels casos (per no dir quasi sempre)són ben rebatuts amb arguments senzills, s'ha de fer veure que no es pot conviure.
En aquest ambient es mou la "soc. de la info." que dius tu. Tu creus que a un xicon que respon al perfil que he descrit més amunt (el que pensa del medi ambient malament o que la violència és "xula") li pot interessar, de primeres, la societat de la informació? Perquè això canviara ha de canviar el seu ambient, la seua família, l'ambient escolar...totes o cada una d'aquestes opcions. Però entrem en un terreny per a mi desconegut: la sociologia i la psicologia.
Acabe de pensar en una altra opció: i si en comptes de parlar de pèrdua de valors no parlem de transformació de valors?
T'ho dic perquè sempre les generacions anteriors pensen que les que vindran després milloraran el món i al final resulta que l'empitjoren (des del seu punt de vista). I així ha passat sempre: nosaltres vam ser incompresos, els nostres pares, els nostres iaios, els que venien abans...i dic jo, si s'han anat perdent valors progressivament, tal volta fa molts, molts anys existia un tipus d'individu que tenia tots els valors intactes, no? Saps que no ha sigut així: des de temps immemorials s'ha recordat la lluita de l'home per a aconseguir una sèrie de drets i millores, per tant els valors (bons) no sempre han estat.
Els valors, com la matèria, no desapareixen: es transformen. I tal volta ara estem en un moment de transformació, perquè mentre uns malden per adquirir l'últim joguet electrònic per ser important entre la colla del seu ambient i no els importa mentir o robar a canvi, uns altres es preocupen per discutir si hi ha valors o no i intenten canviar les coses, com tu o com jo, o com tants altres...en este sentit, a mi m'ha servit molt la societat de la informació, i vull que continue servint-me, per obrir-me camí, per descobrir coses, per créixer com a persona a través del coneixement, per no deixar de fer coses, per no convertir-me en un ésser viu sense més, només amb les funcions vitals necessàries. I si jo tinc aquest interés i el mostre a la resta, tal volta es puguen contagiar, no creus?
Publica un comentari a l'entrada