D'uns dies ençà plou a bots i a barrals. I la veritat és que feia falta l'aigua. Jo la trobava a faltar i ara, que plou sense parar, em fa la sensació que no acabarà mai de caure. I és que ja ho cantava Raimon, "a aquest país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre.".
Però tots esperàvem la pluja que, desastrosament, cau entre barrancs secs i assedegats, s'enfila entre antics rierols de les rambles i s'esmuny entre els canyissars groguencs i tristos. Només se sent el so de la pluja mentre colpeja la terra seca dels paratges de Petrer. Suposem que els mateixos pseudomuntanyers que anaven a vore els fantàstics escenaris d'Astèrix i Obèlix, no eixiran a veure com cau la pluja. Que sobrats deuen estar!
Però tots esperàvem la pluja que, desastrosament, cau entre barrancs secs i assedegats, s'enfila entre antics rierols de les rambles i s'esmuny entre els canyissars groguencs i tristos. Només se sent el so de la pluja mentre colpeja la terra seca dels paratges de Petrer. Suposem que els mateixos pseudomuntanyers que anaven a vore els fantàstics escenaris d'Astèrix i Obèlix, no eixiran a veure com cau la pluja. Que sobrats deuen estar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada